Actualitat

Comunicat sobre les noves mesures de mobilitat i presencialitat relacionades amb la COVID-19 i l’estat de la representació dels estudiants al CIC


El passat dia 5 de març les noves mesures aprovades pel PROCICAT amb el suport majoritari dels rectorats universitaris catalans van decidir ampliar la presencialitat universitària de les estudiants fins a un 30%. Ja es venia d’un retorn progressiu que van iniciar les estudiants de primer curs.

Posteriorment, durant la setmana del 8 de març, es va continuar amb la flexibilització de les restriccions, tot arribant a eliminar el confinament comarcal sempre que es faci amb la bombolla de convivència.

Actualment, les representants de les estudiants troben damunt la taula un canvi de criteri respecte al que s’havia comunicat i el que ha acabat aplicant-se. Inicialment, s’havia fet entendre que les mesures anirien en funció de l’aforament dels centres mentre i, al final, el 30% de retorn a les aules és calculat sobre la totalitat de les estudiants que hi ha en cadascuna de les universitats.  

Com a estudiants i majoritàriament joves ens arriba la sensació que som l’última prioritat del govern. És evident que gran part d’aquest col·lectiu no ha començat a veure flexibilitzacions fins ara. Cal recordar que, en el millor dels casos, es porta amb una semipresencialitat pràcticament no presencial des del mes d’octubre i això pot fer entendre erròniament que, per a aquest govern, les universitats no són prioritat malgrat s’ha mantingut en tot moment que aquestes són espais segurs. Si les facultats del nostre país són espais segurs que han elaborat protocols envers la COVID-19, per què segueixen sent aquestes les últimes en rebre canvis, si les mesures restrictives ho podien permetre des de molt abans?

I és que no ens preocupa la seguretat als nostres centres, sinó una presa de decisions desequilibrada i compartimentada en les unitats de coneixement del govern (els departaments) enlloc de buscar unes mesures més homogènies que no confonguin tant a la població. En motiu de la celebració d’un any amb l’estat d’alarma, és necessari començar a fer cirurgia política i no pas tanteigs com pot donar la sensació que s’ha estat fent fins ara. És per això que demanem la vinculació de les mesures associades a les universitats amb els indicadors estadístics d’evolució de la COVID-19.

En una societat del coneixement també seria precís fer de la universitat un interlocutor referent, i que siguin veritablement elles mateixes les qui puguin proposar les mesures adients envers les restriccions i mesures de seguretat. Doncs com és de comprendre, la mobilitat no és motiu prou consistent com perquè condicioni la presencialitat de les classes universitàries, ja que en realitat, si totes les estudiants (i persones) seguim les mesures de distància, el rentat de mans i l’ús de les mascaretes homologades, tant fa si aquestes persones visquin a 200 metres de l’Universitat com a 90 quilòmetres. Per això, fem èmfasi en que siguin les mateixes universitats les qui prenguin les mesures adients respecte tots els casos.

Mentre no es pugui progressar amb la vacunació, el CEUCAT suggereix fer tests massius a la comunitat universitària a més d’augmentar la freqüència del transport públic per ajudar a reduir els riscos del trajecte d’anada i tornada als centres.

Expressem la seva preocupació també envers el canvi de tendència en el format de les reunions amb el canvi de Secretari General del Consell Interuniversitari de Catalunya. Aquestes han passat d’un format consultiu i deliberatiu a un d’informatiu. Les representants de les estudiants universitàries consideren que no se’ls està fent partícipes de la presa de decisions, sinó que aquestes se’ls presenten ja preses. 

La Secretaria General d’Universitats mai ha tingut tendència a que la diversitat de membres es donin per notificades de les decisions abans per la premsa que no pas pels canals interns habilitats. Considerem preocupant i degradant per a la institució que la informació no sigui traslladada respectant els terminis i els formats habilitats per a fer-ho, fets que poden provocar una falsa sensació d’indefensió.

Barcelona, 16 de març de 2021

Comissió Gestora del CEUCAT.

Consell de l’Estudiantat de les Universitats Catalanes

NÚVOL DE CATEGORIES

Aquesta web utilitza 'cookies' pròpies i de tercers per oferir-te una millor experiència i servei. En navegar, acceptes l'ús que fem de les 'cookies'. Més informació

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close